Nostàlgics, oblidem-nos, les ciutats no són maquetes que es puguin mantenir inalterables en el temps [Carboni 14]

Segona entrega del “carboni 14” que la Marta Sánchez, ens fa arribar per aquest curs, podeu consultar la primera entrega clicant aquí.

 Façana Edifici Jaume Estrada 1906. Arxiu Contemporani de Barcelona

Així començava Agus Giralt un article sobre la reutilització del patrimoni al blog Memòria de Sants. Parlar de ciutat és parlar de canvi, creixement i desenvolupament, però també és parlar d’aspectes més concrets que la donen forma i ens ajuden a identificar-la: traçats, espais, carrers, tipologies arquitectòniques, zones verdes, paisatge urbà, etc.

 

Les claus de l’urbanisme passen per aquest filtre i ho fan, no només des del punt de vista de l’arquitectura i la planificació urbana, sinó també des d’un vessant molt més ampli i transversal on participen altres disciplines interessades en l’estudi i intervenció de la ciutat i el territori. Analitzar la seva morfologia i la seva relació amb els seus habitants ens permet identificar i entendre cadascuna de les seves etapes de creixement. Coneixent les formes urbanes podem arribar a comprendre els seus orígens. I successivament fins a trobar-nos que tot és un teixit indivisible.

 

Casa Consol Grassot. Modest Feu. Viquipèdia

El cas de Sants no és diferent d’altres ciutats on la industrialització i les relacions que s’estableixen en aquest context han estat un factor decisiu en el seu creixement urbà. Si ens posem sobre plànol i disseccionem en un joc d’anàlisi, quins són els elements urbans significatius de Sants? La Carretera, l’arribada del tren,  les fàbriques i rieres. Entre aquests punts, existeix un espai que s’anirà omplint creant una trama urbana característica. Ja en els anys preindustrials, els primers edificis que començaven a construir-se ho feien per les vores de l’antiga carretera i entorn de l’església. Els traçats principals de Sants coincidien, per tant, amb l’antiga carretera (C/Sant Crist), la nova carretera Reial (Carrer de Sants) i la carretera de la Bordeta. Aquestes vies de comunicació pertanyien a 3 dels 5 barris que conformaven el Sants de 1850 (Iglesia, Carretera i Bordeta).

 

Amb l’arribada dels vapors i la necessitat d’aprofitament del sòl, la parcel·lació de terres va suscitar l’aparició de trames secundàries; carrers molt més flexibles que dividien els traçats principals. Carles Carreres va realitzar un estudi parcel·lari del Sants actual on identificà diferents solars, agrupacions i formes, i destacà 3 tipologies: Dels sectors urbanitzats amb la industrialització apareixen solars regulars i allargats. Fruit de l’acarrerament d’una carretera o camí ens trobem amb solars més irregulars i amb la urbanització de les rieres també va provocar una altra tipologia de parcel·les adaptades a la forma natural del terreny. Tots aquests solars van anar estenent-se més enllà de la carretera reial i sobretot, pels voltants de fàbriques com el Vapor Vell, Espanya Industrial, Can Batlló i també, Manufactures Serra Balet a Badal.

 

En aquest context industrial es consolida una relació entre l’espai urbà i la segregació social fruit de la transformació de la societat capitalista. Tot i que a Sants no trobem una divisió de barris molt acusada, el cert és que sí que podem assenyalar traçats de carrers que amagaven als ulls de la burgesia i visitants les zones obreres. Aquesta situació s’aconseguia amb la construcció de nous edificis que feien la funció de pantalla. Per tant, i seguint les referències a l’obra d’Engels, la relació del fenomen de Manchester amb qualsevol ciutat industrial també és aplicable a Sants. (Carreras Verdaguer, 1980)[1].  Si comparem la tipologia d’edificis existents a la carretera de Sants amb zones com les del carrer Riego, Premià i voltants,  veurem edificis d’estil modernista molt més alts, amb dissenys més complexos i decoracions amb qualitats estètiques i més rellevants que no pas els edificis obrers que trobem en un segon pla, la composició dels quals es presenta amb la senzillesa típica de planta baixa  i no més de quatre plantes d’alçada i amb acabats decoratius més sobris.

 

Sants va continuar canviant passat el S.XX. La cobertura de les vies, el cinturó de ronda, els tramvies, nous espais verds i noves places formen part d’aquest desenvolupament modern. Capes i etapes que mai evitaran un altre dels conceptes propis de l’urbanisme: la persistència del pla, on malgrat els canvis, encara podem identificar l’estructura primigènia d’aquella vila de Sants on només hi havia una carretera amb quatre cases que connectava amb la Barcelona emmurallada.

 

[1] Carreras Verdaguer, C. (1980). Sants. Barcelona: Editorial Serpa.


Nostàlgics, oblidem-nos, les ciutats no són maquetes que es puguin mantenir inalterables en el temps [Carboni 14] was first posted on desembre 10, 2020 at 10:35 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat