Càrrega mental [Mil cares]

Nova entrega del Mil cares, la secció d’opinió feminista a càrrec de la Joana Badia, advocada especialitzada en qüestions de gènere.

Aquest any hem viscut un Nadal atípic, a moltes cases els dinars multitudinaris tradicionals d’aquestes dates han desaparegut i la idea de celebrar el Cap d’Any en grup o d’anar a comprar en centres comercials amb grans aglomeracions s’ha esvaït.

Tanmateix, algunes coses no canvien, el pes de les tradicions és massa fort i s’adapta als esdeveniments. Per això, a les cases els menús, tot i que per grups més reduïts, s’han mantingut a base de sopes de galets, canelons, neules i polvorons. I per la canalla, tot i que amb distància i mascareta, s’han comprat i empaquetat carretades de joguines que quedaran, en el millor dels casos, desades en algun moble amb calaixos de plàstic blanc de l’Ikea.

Així es manté viu l’esperit nadalenc, com si realment fos un esperit guiat per elfs provinents de països nòrdics o per soques d’arbre que alimentades amb mandarines proveeixen de regals els més petits. Però el cert és que darrere dels menús, de les beixamels, dels paquets i de les cases engalanades sovint hi ha algú que hi ha pensat, en tot això, i aquest algú acostuma a ser una dona.

Ens referim a “càrrega mental” com el concepte que defineix l’organització de les tasques en que es basen les cures, el treball domèstic o allò que hem anomenat treball reproductiu.

Son les feines que contribueixen a mantenir la vida des de la vessant més emocional, però també aquelles que garanteixen que totes les persones d’una família tindran les necessitats bàsiques cobertes: organitzar els armaris perquè cada cosa tingui el seu lloc, pensar què cal posar a la nevera perquè amb dos o tres ingredients es pugui cuinar un menú decent, saber quins productes calen en una farmaciola d’una casa amb persones grans, recordar les dates de la tutoria de la nena… en resum, el pas previ a desar la roba neta, fer la compra al súper, comprar a la farmàcia o assistir a una reunió a l’escola. Un pas previ que sovint queda completament invisibilitzat i al que el terme corresponsabilitat encara no ha arribat. Si bé a les cases cada vegada és més comú que les tasques domèstiques “executives” es reparteixin amb força paritat, totes aquestes tasques de caràcter més organitzatiu, menys visibles, però que sovint requereixen d’un espai mental molt major, encara estan en mans exclusivament de les dones.

Quan sovint em pregunten per què crec que el sostre de vidre continua existint al segle XXI, per què les dones no troben temps per avançar en les seves carreres professionals o per què són les principals afectades pels contractes temporals i les jornades parcials en l’àmbit laboral, penso en la càrrega mental, en tot aquell espai de temps i d’esforç que implica que hagi de sortir de la ment d’una sola persona l’organització de la vida de tot un nucli familiar, i penso que és precisament això el que genera que no tinguem temps per a la resta de coses que ens interessen.

Des del moviment feminista fa anys que es reivindica que és un error parlar de que els homes han d’ajudar a casa, la paraula ajudar implica un paper d’actor secundari, d’agent de suport a algú que fa de protagonista, però en aquest cas és un protagonisme que provoca estrès i fatiga, que resta temps d’autocura i que, en molts casos, s’utilitza per col·locar-nos en un paper de responsables úniques del benestar aliè: “si no m’ho demanes, no ho puc saber”; “si m’ho dius, jo ho faig”; “si em fas la llista, vaig a comprar”, son frases que cal eliminar si realment volem construir relacions on la cura sigui compartida i mútua, si volem que, de veritat, les aliances feministes siguin per construir un nou món i no per perpetuar els mateixos rols darrere d’una falsa millora.

Repesqueu els articles anteriors de la Joana clicant:

Ansietat

Batec (o quan no n’hi ha)


Càrrega mental [Mil cares] was first posted on gener 27, 2021 at 7:30 am.
©2018 “Sants Viu“. Use of this feed is for personal non-commercial use only. If you are not reading this article in your feed reader, then the site is guilty of copyright infringement. Please contact me at xqueralt@gmail.com

Pots llegir la notícia original a //www.santsviu.cat