Fins al 27 de febrer a La Lleialtat Santsenca
El 27 d’abril del 2020, quan portàvem 45 dies tancats entre quatre parets, l’artista Andrea Ruiz (mespapaia) va fer una crida al seu mur d’instagram. Animava a les seves seguidores a fer autoretrats del seu propi cos amb qualsevol càmera que tinguessin a l’abast i compartir-los amb ella per privat.
La idea era fer un atles artístic per visibilitzar la diversitat corporal de les dones, reivindicar l’amor pel cos de cadascuna de nosaltres i fer una crítica frontal als missatges hegemònics que el sistema constantment llença sobre el nostre físic, uns missatges que no s’aturen ni durant una pandèmia global.
El detonant del projecte va ser el bombardeig d’inputs negatius i comentaris despectius envers el cos de les dones emesos des dels mitjans, les xarxes i els entorns socials durant el confinament: «aprofita i posa’t en forma abans de tornar a sortir al carrer»; «ara que tens temps, perd els quilos que et sobren». També les seves possibles pseudo-solucions: «la taula d’exercicis definitiva per estar guapa al final de la quarantena»; «què has de menjar per no engreixar-te», i un llarg etcètera. Missatges, tots ells, amb un únic fil conductor: passi el que passi i sota qualsevol circumstància, les dones han de mantenir-se guapes, primes i desitjables en tot moment.
El projecte neix de la necessitat per lluitar
contra la violència exercida sobre
els cossos de les dones
D’aquesta reflexió en surt «Anatomía del confinamiento», un projecte que neix, per una banda, de la necessitat personal de lluitar contra la violència exercida sobre els cossos de les dones durant la quarantena i reivindicar com realment som i no com volen que siguem. I, per l’altra, de la voluntat de compartir-ho i fer-ho extensiu a altres dones, perquè veure els cossos de les altres ens ajuda
també a normalitzar el nostre propi cos.
La crida va ser un èxit i, en poc més de 15 dies, va rebre una seixantena d’instantànies que mostren els cossos, o fragments de cossos, de dones de diverses latituds geogràfiques, contextos i edats. Unes fotografies que ara es poden veure en una exposició homònima a l’atri de la Lleialtat Santsenca en curs fins al 27 de febrer de 2021.
Els autoretrats d’«Anatomía del confinamiento» ens ofereixen un apropament íntim a l’autoexploració del cos sense judicis ni complexes; unes imatges que volen reconnectar amb nosaltres mateixes per empoderar-nos i percebre el cos des d’una nova òptica, més lliure, més natural i més real allunyada d’allò que se suposa normatiu.
La mostra presenta una seixantena d’autoretrats anònims
fets entre els dies 40 i 60 del confinament
que mostren cossos o fragments de cossos
de dones que s’allunyen de la normativitat
Unes fotografies anònimes només acompanyades pel lloc on es van prendre les imatges i el nombre de dies que portaven confinades (totes elles fetes entre els 40 i els 60 dies de confinament). Anònimes no solament per la manca de signatura sinó també perquè mai hi apareix cap rostre -única condició que l’artista va posar des d’un bon començament-, centrant així l’atenció exclusivament en el cos per defugir de la sobre-representació de la cara en els autoretrats actuals.
L’exposició mostra un collage coral de pits, ventres, natges, estries, pèls a cames, aixelles, mugrons… presos des de diversos angles, enquadraments i posicions, amb roba o sense. El perquè de la preeminència d’aquestes parts del cos en detriment d’altres, ens ho explica l’Andrea «és allà on les dones sentim una pressió més gran. La majoria de missatges van enfocats a tenir uns pits més grans o més petits, un cul més dur, un ventre més pla… És molt valent fer-se fotos a una part del cos que ens jutgen constantment, son molt valentes totes les dones que han decidit participar i mostrar-se».
«Anatomía del confinamiento» ens vol alliberar de les opressions més o menys subtils però continues que les dones patim sobre el nostre físic i és el pròleg del programa d’activitats que es celebraran a la Lleialtat en motiu del 8 de març, entre d’altres l’exposició «Famílies trans*— Construccions identitàries», de l’artista Mar C. Llop.
Andrea Ruiz (mespapaia) és feminista, activista menstrual, dissenyadora i fotògrafa. Investiga i imparteix tallers sobre menstruació conscient, ginecologia autogestiva i corporalitats.
Pots llegir la notícia original a la pàgina web de La Burxa: